Moltes, moltes gràcies.

Per favor, mira en el 23:46 d'aquest vídeo

Pedra

Per a les meves mares: la Joana i la Clemen

Una vegada em van dir que les pedres tenien sentiments.

No vaig jugar mai a pedra, paper, tisores.

No hi vaig jugar perquè no li trobava el sentit.

Ara tampoc l’hi trobo.

Tinc quaranta anys i sempre m’he sentit lletja.

Tinc tres fills, un marit i un gat.

El meu sentit de la possessió és absurd.

Dic tinc però no tinc res.

M’estimen, els estimo...

Bones notícies

A partir d'avui, cada setmana, publicarem un capítol del lliuro Pedra Paper Tisores aquí en el nostre blog. Pots llegir-ho i especialment compartir-ho. Moltes gràcies i que ho gaudeixis.

Cata ens va escriure: “Històries dolces i escruixidores... No importa el teu Paper en la vida, l'important és viure!”

(Cata, moltes gràcies)

"Un dia, una companya em va dir que hi havia una tiradora de cartes boníssima i que si volia saber sobre el meu futur…

I vaig voler-ho.

Vam anar a un barri de la perifèria i vam haver de pujar quatre pisos sense ascensor.

Quan hi vam arribar, una senyora que havia de ser la mare de la tiradora de cartes, ens va fer esperar en un menjador petitíssim ple de tapets a la taula i a la llibreria.

La primera vaig ser jo.

I m'he penedit tota la vida.

Em va dir el que no volia sentir, em va dir tot el que temia: mai publicaràs un llibre, estàs perduda…

I li vaig pagar per tirar-me la llosa de les frustracions."