Pedra

Per a les meves mares: la Joana i la Clemen

Una vegada em van dir que les pedres tenien sentiments.

No vaig jugar mai a pedra, paper, tisores.

No hi vaig jugar perquè no li trobava el sentit.

Ara tampoc l’hi trobo.

Tinc quaranta anys i sempre m’he sentit lletja.

Tinc tres fills, un marit i un gat.

El meu sentit de la possessió és absurd.

Dic tinc però no tinc res.

M’estimen, els estimo...